lectures de la missa del diumenge XXV de durant l'any 23 de setembre de 2018

DIUMENGE XXV DE DURANT L'ANY

«si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots»

Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

Sv 2,12.17-20

Salm Responsorial

R. El Senyor fa costat als meus defensors.

Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom.
Escolteu la meva súplica,
escolteu les meves paraules. R

Mireu com s’aixequen contra mi,

amb quina violència em volen la mort.
No pensen en Déu. R

Però és Déu qui m’ajuda,
i fa costat als meus defensors.
De tot cor oferiré sacrificis,
us lloaré, Senyor, perquè sou bo. R

Sl 53,3-4.5.6 i 8 (R.: 6b)

Lectura de la carta de sant Jaume
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

Jm 3,16-4,3

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

Mc 9,30-37

"Fills de Déu i servidors dels germans"

El llibre de la Saviesa tracta el problema perenne de la mort injusta del qui és perseguit per ser fidel a Déu.
Pel pensament jueu clàssic, els morts van al «sheol» amb existència molt feble i certament lluny de Déu. Per l’estil de vida seguit, rebem recompensa o càstig ja en aquest món: vida llarga, molts fills i riqueses pels qui han obrat el bé; i desgràcies de tota mena pels qui han obrat mal.
La crua realitat n’anirà mostrant l’error.
La secció 1,16-2,24 presenta l’actitud dels malvats als qui el just fa nosa perquè —de vegades amb paraules i sempre amb obres— ens retreu que no complim la Llei i no som fidels a l’educació rebuda.
Els malvats, posant a prova el just a veure si és veritat això que diu sobre la seva fi, apunten ja a l’expectativa de la vida més enllà de la mort: Déu el defensarà i el salvarà.
Jaume avisa: On hi ha rivalitats i gelosies, hi ha maldats de tota mena. Cal, doncs, eliminar les rivalitats que venen del desig de plaer i de coses que no teniu.
Més encara: No teniu perquè demaneu malament; és a dir, amb intenció de malgastarho tot en els plaers.
Què hem de fer? Busquem omplir-nos de la saviesa que ve de dalt que és plena de bons fruits; sobretot el fruit de la justícia que neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.
Per segon cop Jesús anuncia: El Fill de l’home el mataran i, un cop mort, al tercer dia Ressuscitarà. Però ells no entenien què volia dir: incomprensió o rebuig?
Pel camí havien discutit quin seria el més important. Llavors Jesús s’assegué (com un catedràtic), i cridà els Dotze a escoltar la lliçó clau: Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer fent-se el servidor de tots.
I escenifica l’ensenyament posant al mig dels Dotze un noi: el terme grec no indica un «infant» sinó un «noi» amb el doble matís de fill i servent. Així marca el contrast entre l’actitud dels Dotze que discutien quin seria el més important i el noi que simbolitza l’autèntic cristià: fills vers Déu i servidor dels germans. Qui acull aquest tipus de nois s’identifica amb Jesús i amb el qui l’ha enviat.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi